A L'AVANÇADA

Escriuré, a l’avançada, dos poemes,
un de negre i un de blanc,
per si el sol, demà, m’emmorenís,
o fos la neu, que em recremés la carn.
Però la ploma que endola els meus versos
creient que preludien versos clars,
o que els alleta amb temor que esdevindran
predecessors dels negres;
la ploma estràbica, amorosa
-per si demà és veritat, per si demà és mentida-,
en arribar als poemes, escriu amb tinta grisa.

Cèlia Sánchez-Mústich, Llum de claraboia