PASSIÓ DE PAPER
Parets de vidre. Peixera sense aigua. Nedar en una calma estranya feta de remor de converses callades i respiracions pausades, de frec de pàgines de llibres, de carícies sense passió dedicades al teclat d’un ordinador. Algú intenta trencar la tensió d’aquest succedani de silenci forçós però, al temple de les paraules, aquestes neixen mudes, sense sons. Aquí, a la biblioteca, només parlen les mirades.En un racó, aliens a tot el que passa al seu voltant, es devoren amb els ulls; es fan l’amor amb els dits. Hores més tard, exhausts després d’una lectura apassionada, en tornar a obrir-lo per la primera plana, el llibre li xiuxiueja ben fluix, a cau d’orella: “Llegeix-me. Llegeix-me un altre cop”.
10 ecos recollits:
:)No he sigut gaire de biblioteques, més q res, perquè no em concentrava. Irònic, no? Ja sé q hi ha silenci, però el fet d'estar envoltada de gent em superava.
La biblioteca q descrius m'agrada més.
Sí que passa això, sí que passa.
El tacte del paper als dits reseguint la vora de la pàgina...
El brunzir esmorteït de la pàgina al ser girada...
La flassada del silenci sobre les espatlles...
M'agrada aquesta biblioteca que descrius. :-) Encara que jo, com la gudulina, no he estat mai gaire de biblioteca. Més aviat d'estar a casa tranquil·la.
Doncs aquesta biblioteca existeix. I jo, que també era de les que estudiaven a casa, m'hi sento molt a gust :)
Sí que passa... l'última vegada amb Windows on the World, de Beigbeder... sí que passa... petó
Jo a la biblio em distrec. Curiós... Però cada setmana he d'anar-hi, és com un vici.
I sí, sí, m'hi sumo a que la teva biblioteca és millor, :)
I l'olor del paper... els llibres nous, els llibres vells, els que s'han humitejat, els que romanen ben secs... cada aroma de llibre perfuma l'ànim de qui el llegeix...
vas fer aquesta torre de llibres xixiuejants a la biblioteca?
No, pere... jo no. La va fer algú altre i li va fer una foto :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home