univers privat: BERENA

dimecres, de desembre 6

Gemecs de pa amb vi i sucre.
Carícies de galeta.
Besos de cafè i xocolata.
Petites morts de magdalena.

Lentament.
Mossec a mossec.
Cargolats l’un en l’altre,
es mengen la tarda sencera.

Anònim diu...: darrerament em vicio als cafès amb xocolata, a les mossegades de silenci i als despertars amb gust de colacao...

tendríssim, bitxo:) com tu!; 6 de desembre del 2006, a les 18:04
Anònim diu...: Ja m'hi apuntaria, bitxo.
(deixa'm ara ser prosaic com sempre -pura enveja-: no abusis dels berenars:); 6 de desembre del 2006, a les 18:28
anna g. diu...: Octubrina, a veure si t'aficiones també a les braves :)

pere, ja se sap que en aquesta vida no s'ha d'abusar de res però igual de dolenta és la mancança. "Ni tanto ni tan poco" com diu la meva mare. Tranquil, que segur que no m'empatxaré :); 6 de desembre del 2006, a les 18:54
anna g. diu...: Jordi, els berenars acostumen a ser dolços. Com els esmorzars, no? ;); 6 de desembre del 2006, a les 23:58
Anònim diu...: ostres... no ho sé tu... depén del dia, no? ;); 7 de desembre del 2006, a les 0:02
Anònim diu...: M'agrada aquest menú per berenar... És molt apetitós.;)

A mi, els esmorzars, hi ha dies que m'agraden salats.

Petó de suïs. :); 7 de desembre del 2006, a les 20:52