CONSTRUEIXO NITS
Construeixo nits apilant els somnis que no somio, els que no recordo, els que s’envolen, els que es queden adherits a les parpelles, els que m’encenen el cos, els que passegen pel sostre de l’habitació, els que s’amaguen entre els llençols, els que em fan somriure, els que em deixen inquieta.
Basteixo ponts onírics fets de son i vellut negre per creuar el buit que s’obre cada vespre. Mentre somio desperta que acariciem plegats la pell d’un matí perfecte.
7 ecos recollits:
Vigila amb els somnis que es somnien despert(a).
De vegades es corre el perill de no saber on s'acaben i on comença la realitat...
Però, malgrat tot, frueix-los, balla amb ells, que t'acaronin i et facin somriure.
Petó d'un somniatruites (aixelebrat). :)
(i aquest matí de pell perfecta, cada cop que el somio, inevitablement el sento més i més lluny)
barbollaire, gràcies per l'advertiment. Aquest és el gran problema dels somnis: que de vegades vols que siguin tan reals que te'ls acabes creient
jo no conec matins perfectes... és una llàstima, pq sino, et convidava a passar-ne un!
petons, bitxo
Jo no tampoc no recordo matins perfectes -algun en deu haver-, però sí moltes nits, que els matins s'entestaven inútilment de buidar de significat.
Les nits han de ser els reialmes de la realitat plaent, els matins els de les realitts prosaiques.
O no?
Un altre dia parlarem de les tardes.
pere, ja fas bé en dir que les nits "han de ser" els reialmes de la realitat plaent. Malauradament la majoria d'elles són el territori de la realitat més crua i solitària. Només reclamo el dret a veure com el plaer d'una nit culmina en un matí perfecte. I sí, un altre dia parlarem de les tardes :)
Un mati pot ser la continuacio d'una nit perfecte...i després una tarda...i un vespre...
Estic d'acord amb la Justine. I jo crec recordar, enmig de molts matins grisos, algun matí perfecte fruit d'una nit perfecta. I és que els matins, com les nits, també poden ser perfectes a vegades. Només cal creure-hi. :-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home