ANNA'S BLUES
La banda sonora d’aquest vespre de diumenge és un blues que duu el meu nom. Les hores de calma llisquen suaument sobre la pell brillant de marfil i xarol negre de les notes d’un piano, que he fet meves sense demanar-ne permís a l’autor. Perquè formo part d’elles. Part d’aquest blues que duu el meu nom.
3 ecos recollits:
Qui deia allò de "m'agrada el blues"? Petó.
Ho deia el Quico Pi de la Serra. I un tal L. :)
Ja m'ho semblava a mi. Ara, jo diria que també ho diu un tal C. ;-)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home