L'HOME DE FILFERRO

L’home de filferro tenia fòbia a les emocions. Creia que el seu petit cor a piles no resistiria la tensió i que les llàgrimes li rovellarien l’ànima i el cos. I les emocions ho sabien així que, quan es creuaven pel carrer amb l’home de filferro, evitaven qualsevol contacte amb ell.

Una nit l’home de filferro va somiar, sense voler, amb una emoció petita que anava creixent dins el seu pit. La sensació era tan suau i agradable que, inconscientment, empenyia el seu cos a tòrcer-se sobre si mateix. Fins al punt en què no va poder respirar. I va morir ofegat pel plaer.