univers privat: MALDESTRA

dilluns, de gener 8

L’amor sempre se li trencava a les mans.

miquel diu...: Pitjor si no s'arriba a tocar. Bé, no n'estic segur.; 9 de gener del 2007, a les 1:10
Anònim diu...: Potser perque no s'havia fixat en l'etiqueta de "Fràgil"...?; 9 de gener del 2007, a les 10:57
Anònim diu...: Bitxo, l’amor sempre acaba trencant un cor. Ara bé, el sublim, és quan són els dos cors els que s’esmicolen a l’hora. Entén les meves paraules, tenint en compte que les he abocat pensant en traumatismes positius. Fes tu el mateix. Lluita, val la pena. Tu un dia em vas receptar una bona dosi de paciència —remei que no et podré acabar d’agrair mai—, deixa’m que jo ara, te’n recepti una d’insistència. Un petó molt fort.; 9 de gener del 2007, a les 14:38
namaga diu...: però li va quedar un delicada poesia visual; 9 de gener del 2007, a les 15:52
Anònim diu...: A mi tb sempre s'em trencar l'amor a les mans,em consolo pensant que no era el meu i la veritat no se si és un consol o es la realitat!em decanto per la segona!jeje; 12 de gener del 2007, a les 11:54
Montse diu...: pensa que potser només és un esguinç...; 12 de gener del 2007, a les 23:49