univers privat: V.O.

dissabte, de febrer 17

L'amor, en versió original.

Sentir el diàleg dels cossos.

Sense subtítols sobre la pell.

Justine diu...: Precisament és aixó, el que fa temps que busco...; 17 de febrer del 2007, a les 21:40
Anònim diu...: És en l'unica versió que es pot veure /sentir / tastar, no?

Qualsevol altre versió fa sortir erupcions, bullofes, migranyes, desencís, etc, etc. a l'ànima.

Petó. :¬); 18 de febrer del 2007, a les 0:10
Carles diu...: 1,2..provant...un, dos...se me siente? Sí, sí...eh, eh...

És que en versió original és millor, no? Si no, passa com a les pel.lícules del Tarantino que sents "Oidà, casum l'olla...!" i pots llegir als llavis "I'm gonna fuck your brains out, you motherfucker". I és clar, no cola :); 18 de febrer del 2007, a les 19:27
Babèlia diu...: (m'agrada que estiguis així); 19 de febrer del 2007, a les 18:47
Anònim diu...: Sempre et llegeixo en silenci, m'agrada molt paladejar els teus ecos dins meu, però en frases com aquestes sento com els dits no volen quedar-se quiets.

Grácies per la intensitat que em fa imaginar i sentir. Un besito, bitxo :); 26 de febrer del 2007, a les 15:09