LÍMITS

Fa uns dies vaig sentir que algú deia que la llibertat no hauria de tenir límits perquè, si els tingués, ja no seria llibertat. Llavors vaig pensar que, segurament, tots “gaudim” d’una pseudollibertat acotada o d’una esclavitud àmplia i permissiva. Sempre limitats pel temps engabiat en calendaris i rellotges, per la dictadura de les hormones sobre l'estat d'ànim, pel poder adquisitiu, per l'herència genètica, pels condicionants de la pròpia vida. I, mentre vas notant com et falta l’aire i et vas ofegant en la decepció, penses que el millor que pots fer és tirar de l’anella del salvavides i surar una estona en la teva capacitat d’abstracció.