dimecres, de març 28

SOMRIURE

Es va espolsar la tristor dels ulls. Els miratges que s’enredaven a les pestanyes. Les teranyines dels dies viscuts sense sol. I va recordar com tornar a somriure.

1 ecos recollits:

Anonymous Anònim diu...

I els somriure bonics que arrelen a les teves paraules, què me'n dius?

M'encanta llegir-te, ja ho saps, tot i que darrerament estigui silenciosa:)

Un beset

28 de març del 2007, a les 14:43  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home