AUTO(IN)DEFINIT

Sonntag. Sunday. No, avui és diumenge. El sol ignora aquest absurd ritual de noms i previsions meteorològiques: ha aconseguit enganyar els despertadors de les vint-i-quatre hores del dia i no es vol llevar, ben acotxat per aquesta vànova de núvols grisos que cobreix el cel. Avui els pensaments no tenen ombra però continuo patint els efectes secundaris de les seves petjades al cervell. Em desperto atrapada en un laberint de carrers entapissats amb caselles blanques i negres, intentant trobar i encabir totes aquelles paraules que podrien definir-me. Però les lletres s’amaguen dins d’una bossa verda feta de roba. Desordenades. Sense cap mena de sentit.

Avui és diumenge malgrat no surti el sol. Em vesteixo de paper de diari. De plana de mots encreuats i d’auto(in)definit. Tancaré els ulls i, pacientment, esperaré que em resolguis.