univers privat: THE END

dimarts, d’abril 17

Feliç o no,
aquest podria ser un bon final.

Xarlís diu...: Iep, que plegues, bitxo?

Tot i que ja no comento gaire, encara et segueixo, i em sabria greu que pleguessis.; 17 d’abril del 2007, a les 23:34
Barbollaire diu...: Estic en el mateix cas que Charleeze...
també passo de puntetes (malgrat sols faci un 40...)...
Joooo, bitxo...

Però si és el que creus has de fer...

petó dolç ;¬)*; 18 d’abril del 2007, a les 8:15
Anònim diu...: Nah...
No patiu que aquesta, a més de la sevi dosi de cafeína (amb mooolt de sucre), tampoc pot passar sense el seu mòbil de planetes...

PD. I no me'n puc estar... un 42??? Redéu!! :-); 18 d’abril del 2007, a les 10:58
anna g. diu...: Potser és que m'he cansat de tant sucre i no trobo la fórmula que el substitueixi per tal d'amanir totes aquestes paraules que em neixen a dins. O simplement és que necessito unes vacances lluny de l'univers privat. Sí, aquest podria ser un bon final, però potser el deixarem per més endavant. El temps ho dirà. Gràcies per ser-hi, encara que no em deixeu comentaris :)

Això sí, ara per ara no tinc intenció de prescindir de la meva dosi diària de cafeïna :); 18 d’abril del 2007, a les 15:02
Babèlia diu...: (no m'agraden els finals) un petó noieta!; 19 d’abril del 2007, a les 20:18
Anònim diu...: Els finals com aquests no existeixen:) Mai te n'aniràs i sempre tornaràs. Una abraçada enorme, bitxo!; 19 d’abril del 2007, a les 22:30