CENT GRAMS DE LITERATURA
Regires, furtiu, unes butxaques que no són teves i et taques els dits de pensaments que no et pertanyen. Les mans, plenes de paraules alienes, formen un text perfecte quan s’uneixen però tu no te n’adones: únicament t’enlluernen aquells mots brillants encastats entre espais en blanc. I els vas desgranant per malvendre’ls al mercat negre editorial. Pobre diable, ningú no te’ls comprarà. Hauries de saber que les paraules es poden adquirir a pes en qualsevol racó fosc i amagat d’un diccionari. Que el que cotitza a un preu ben alt és allò que en diuen literatura. De la bona, és clar. Si us plau, posi-me’n cent grams.
4 ecos recollits:
De vegades m'agrada trobar aquella literatura que no es compra ni es ven, que es regala, com la d'aquí, per exemple.
Parlant de regals... encara et dec un dibuix, pere :)
Ho sé, ho sé. Però no desespero...i estic disposat a cobrar-lo amb interessos. I no confiïs que el meu alzheimer em faci una mala passada en aquest assumpte.
Amb permís, jo afegiria al comentari d'en pere: i de tanta bellesa...
;¬)*
Publica un comentari a l'entrada
<< Home