dimarts, de maig 8

DESACCELERAR

Tallat de cabells. Fora serrell de la cara. Torno a retrobar, altre cop, aquells ulls teus -que també són una mica meus-, enormes i curiosos, mentre aprens a menjar amb la boca tancada. Desaccelero; m'adono que no cal córrer tant. Així aquesta nit podrem passejar plegats, tu i jo, per aquesta felicitat efímera, sobtada, que he trobat sobre la taula de la cuina.

3 ecos recollits:

Blogger A diu...

Desaccelerar. Un verb màgic. Malgrat tot, de vitrina.

9 de maig del 2007, a les 8:55  
Anonymous Anònim diu...

un post costumista però modern :P

9 de maig del 2007, a les 15:35  
Anonymous Anònim diu...

que millor que veure la vida reflectida als seus ulls...
fruint-la a un altre tempo...
amb aquestes espurnes de felicitat trobades per sorpresa...

quin post més dolç, bitxo...

i magnific com sempre...

petonet dolç ;¬)*

10 de maig del 2007, a les 8:21  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home