POST MORTEM

Em pregunto on va a parar el darrer pensament que exhalem amb l’últim sospir. Potser ens obliguen a desprendre'ns d’ell a l’estació, tot just abans d’agafar el tren que ens durà a aquell lloc ignot que és la pàtria dels morts, atès que només hi poden pujar aquells que van lleugers d’equipatge. Imagino caixes plenes de pensaments amuntegats que no arribaran mai a destí. Pensaments creats per la ment amb urgència al ritme lent de la ranera de la mort, i que anaven destinats a aquells éssers estimats en un darrer intent d’aferrar-nos a la vida.

Quan mori estic segura que, a l'avantsala del cel, ja hi haurà arribat internet. No pateixis, amor: el meu darrer pensament, que serà per a tu, te l’enviaré per e-mail. Mentre espero que arribi el tren. O millor t'escriuré un post. Mortem.