SILENCIS QUE PARLEN
Un simple gest.
La suau pressió dels dits sobre la pell.
Un pas més. Segur i ferm.
Sentir com m’abraça la teva mirada.
Ja no necessito la carícia de les paraules.
Per fi he après a entendre’t quan calles.
it feels like nothing matters in a private universe
1 ecos recollits:
de vegades només amb la pressió dels ulls ja n'hi ha prou...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home