dissabte, de maig 19

SILENCIS QUE PARLEN

Un simple gest.
La suau pressió dels dits sobre la pell.
Un pas més. Segur i ferm.
Sentir com m’abraça la teva mirada.

Ja no necessito la carícia de les paraules.
Per fi he après a entendre’t quan calles.

1 ecos recollits:

Anonymous Anònim diu...

de vegades només amb la pressió dels ulls ja n'hi ha prou...

20 de maig del 2007, a les 0:19  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home