D'UN SOL GLOP
Em bec l’enteniment
d’un sol glop.
Se m’enriolen
les ganes de viure.
Tanco els ulls.
T’abraço ben fort.
No vull caure d’aquesta nit
que em giravolta al cap.
L’amor m’esclata a dins.
Se m’esberla el cos.
Estic plena de papallones
i somriures.
No hi ha mots
ni records
esquitxats a les parets
de la memòria.
L’alcohol els ha esborrat.
Tots.
4 ecos recollits:
...eh, però el "mojitos" a que estaven bons? :)
L.
Sí, sí... aquest és el problema... que després "passa el que passa" i, quan a una li tornen les paraules que va anar perdent durant la nit (i em queda el dubte de si en vaig perdre més), se li enrojolen fins i tot les puntes de les pestanyes! :)
Bufff! una nit mogudeta.
trobo que ho has definit molt bé...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home