LIFE GOES ON
Ahir seia sobre l'herba de Kensington Gardens. Avui desfaig maletes.
Ordenar. Classificar. Dosificar.
Records. Fotografies. Emocions.
Set dies inoblidables.
Ordenar. Classificar. Dosificar.
Records. Fotografies. Emocions.
Set dies inoblidables.
*(gràcies, Pato Lucas)
6 ecos recollits:
Bentornada!
:)
Sembla bonic. L'únic "Kensington" que conec és un poema de Gabriel Ferrater:
La llum de l'estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairbé el vell secret que cerquen sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tan lent, per on la meno
fins al cim.
...
Ei, ei, ei...això del Pato Lucas és molt poc literari, eh? ;)
L.
Ramon, és preciós. Com aquest poema. Gràcies per aquesta rebuda tan dolça :)
Hahahaha!!! Serà poc literari però a mi em va fer riure molt, L. ;)
ben retrobada...!
petó ;¬)*
Vas visitar-hi algun cementiri?
No, trapezista. No vaig tenir-ne ocasió. Tampoc sabia que eren tan macos... Assignatura pendent per a la propera vegada :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home