ÍCAR
Viatja per l’espai aeri de la seva vida amb el pilot automàtic desconnectat. Pren el timó amb les dues mans. Canvia de rumb sense perdre mai el nord. Acumula hores i hores de vol. No es descorda el cinturó malgrat deixar enrere les turbulències. I no s’acosta massa al sol. Per por a tornar a perdre les ales i caure.
2 ecos recollits:
Ara les ales ja formen part del propi cos. Digues-li que ja pot apropar-se el sol, que no les perdrà. Que voli i plani tranquil·la. Que gaudeixi d’aquesta sensació de llibertat. Que sigui ella mateixa.
...o que hi vagi de nit. O que faci servir Loctite. Amb cera, psts, a qui se li acut :)
L.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home