divendres, de setembre 14

GEOMETRIA

hi ha una geometria en tot el que et vull dir
una recerca muda en el flanc més àlgid del valor
sincerament, amor, paraules que em puguin fer d'alquímia
en aquest meu ventreig constant
del vol i de voler-te

Mireia Vidal-Conte, Anomena'm nom

7 ecos recollits:

Anonymous Anònim diu...

Mai no va ser una de les meves assignatures preferides, la geometria. però si me l'haguessin ensenyat així, potser les coses haurien estat diferents. ;)

15 de setembre del 2007, a les 8:59  
Anonymous Anònim diu...

bitxo,

fa dies que vinc a llegir-te i em sembla preciós tot el què escrius.
si dintre teu sents el mateix desig que descriu la mireia, per a mi ja ets com una alquimista dels sentiments.
l'atzar no sé si existeix. la corda fluixa em sembla que sí. em va agradar quan vas dir que no té final... així, quan caiem, és possible confiar que podem tornar a agafar-nos-hi. com aquelles cadires que vas posar en (des)equilibri...

15 de setembre del 2007, a les 20:26  
Blogger Albert diu...

El que n'he llegit, m'ha smeblat suggerent/suggestiu.

15 de setembre del 2007, a les 23:38  
Blogger anna g. diu...

És un llibre molt recomanable, el de Mireia Vidal-Conte :)

16 de setembre del 2007, a les 22:52  
Anonymous Anònim diu...

M'encanta aquest llibre!

18 de setembre del 2007, a les 14:42  
Anonymous Anònim diu...

Gràcies pel vostre entusiasme.
Les paraules ja no són meves. Creuen el vostre ànim.
Mireia Vidal Conte

20 d’octubre del 2007, a les 18:03  
Blogger anna g. diu...

Gràcies per regalar-nos paraules com aquestes, Mireia. I la teva visita, tot un privilegi que honora aquest espai :)

21 d’octubre del 2007, a les 8:54  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home