PETITA SIBÈRIA
Pesa l’aire d’aquest dilluns, pintat de gris plom i de cel d’hivern. Pesa el silenci d’aquesta habitació i esqueixa les ganes d’escriure. L’alè de les paraules es va glaçant lentament sobre la pell de mans i dits adormits pel fred. A la meva petita Sibèria el temps dibuixa estones breus amb batecs metàl·lics sobre el blanc de les parets.
5 ecos recollits:
"I don't like mondays" que deia la cançó....
M'agrada el teu bloc.
Estic segur que el visitaré sovint.
Felicitats
Bona, la cançó dels Boomtown Rats.
Gràcies per la visita, Albert. I felicitats també per a tu. Avui és el teu sant, no? :)
...a més el Bob Geldof sempre ha tingut com un no-sé-què, oi? ;)
L.
Nena, que maco! Ostres, que bé que escrius i que bé que descrius! M'agrada. M'agrada molt. Una abraçada per combatre el fred (fins on es pugui) ;)
Vigila les escletxes. El fred trenca les pedres i la llum s'escola entre les esquerdes.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home