TRAJECTE CIRCULAR

Sentir encara l’embranzida d’una rutina que s’ha esvaït de sobte. La inèrcia dels dies mal viscuts, d’hores que no ens pertanyen, de temps mal amortitzat. Atordida, descol·locada, inquieta, vagarejo sense parar per matins i tardes amb l’únic punt de referència que em proporciona un somriure infantil que amagava mesos i mesos d’enyor a les butxaques. Asseguda dins del vagó d’un tren de joguina que travessa un paisatge de presents i passats, miro per la finestra i em demano quina serà la propera parada d’aquest trajecte circular.