UN DOS, DOS ZEROS I UN VUIT

El vespre em rep sense paraigües i passegem plegats sota un plugim molest. Obro les finestres del pensament perquè marxi aquesta olor de resclosit, de regal de Nadal sense nen, de cotxes de joguina sense conductor. De moments de pijama i jersei. De nadó de pit. De llit sense fer. Avui convidaré a sopar l’àngel de la guarda abans que comenci el torn de nit. Doble ració d’enyor, una mica de fred i, de postres, un dos, dos zeros i un vuit. Amb nata.