agost

it feels like nothing matters in a private universe



Eixuga’t les mans
i mira’m els ulls
i digue’m ben fort
el molt que m’estimes.
I oblidaré la fredor
del matí,
les tardes feixugues
i els falsos somriures.
I tornaré a ser jo mateixa.
Claus de colors i somriures fets de punts sobre el paper. Obrirem les mateixes portes i riurem amb aquesta mateixa complicitat, omplint el silenci abstracte d’infinits trajectes de tren. Eixuguem-nos les mans i comencem a escriure plegats aquesta memòria de tu i de mi.