estius que són hiverns

Qui ens ho havia de dir que folraríem els matins de juliol amb pana de jaqueta. Amb tota la llana d’un xal. Enmig de l’estiu, com un oasi perdut en el desert, un bocí d’hivern. Quaranta-cinc minuts de gel que regalimen cos avall. Cada dia, dins d’un vagó de tren, la veu silenciosa de l’aire condicionat ens escriu el fred sobre la pell. I nosaltres l’intentem esborrar, inutilment, amb el palmell de les mans.