divendres, d’agost 29

hache dos o


Bec aigua sense tenir set. Contínuament. Potser és per omplir aquesta buidor de tu i evitar que l'enyor em continuï ressonant per dins. I esdevenir tota jo líquida i transparent. Perquè, quan tornis de les vacances, em trobis plena de peixets de colors.

4 ecos recollits:

Anonymous Anònim diu...

Els primers dies em temo que estaré fet un eriçó. Brrrr...

L.

29 d’agost del 2008, a les 16:15  
Anonymous Anònim diu...

no creus que hauries de lluitar noia per coses millors? home...! Visca la dona lliure d´homes de la dependencia emocional! Tenen un ego fort. S´ho creuen tot. Pobrets.

1 de setembre del 2008, a les 3:26  
Blogger anna g. diu...

El risc d'escriure posts "inconcrets" és la malinterpretació per part del lector. Anònim 2, crec que, pel que fa al teu comentari, hauria de puntualitzar que està dedicat a un "homenet" de cinc anys que em té el cor robat des del dia que va entrar en la meva vida. Creus que una dona que esdevé mare pot lliurar-se de la dependència emocional que crea l'amor que sent pel seu propi fill?

1 de setembre del 2008, a les 9:30  
Blogger Josep Lluís Roig diu...

Hola! Cadascú que entenga el que vulga. Al cap i a la fi, la literatura ja és això. Interpretació per part del lector. I la poesia més encara!

11 d’octubre del 2008, a les 20:49  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home