pam i pipa

La ciutat fa olor a núvol de tempesta, a brogit desgastat, a groc de fulla morta. A les cantonades dels carrers, a les places desertes i a les cadires buides dels bars tancats, hi dormen totes les vacances alienes. Caminant de puntetes per aquest matí, amb els sentits estabornits i els pensaments a dieta, miro de trobar-me dins d’un cafè i ofegar la son amb escuma, sucre i cullereta. Faig llengotes i pam i pipa al calendari del despatx: les tardes d’aquest agost són totes, totes meves.