superherois

Em pregunto d'on surt aquesta dèria de tancar portes, enllestir temes, posar punt i final a totes les històries, frisar per obrir finestres, per canviar llençols, per encetar pàgines noves abans que acabi aquest any que s'esgota. Potser és un (d)efecte secundari per haver respirat massa boira, massa solitud als vagons de tren i a les andanes. Em pregunto si deixarem de banda el raïm, si esberlarem la intimitat de la darrera nit tot desafiant la mala sort perquè plegats ens sabem superherois. Desemboliquem l'any nou. Que la son no ens càpiga a les butxaques.

come as you are

Atrevir-se a gratar aquesta crosta resseca feta de decepcions i desenganys. A gratar per desfer les capes que la por i l'experiència han anat acumulant. Per deixar al descobert les cicatrius de batalles perdudes, de guerres guanyades. Atrevir-se a gratar, a embrutar-se les ungles i les mans de pluja i pols. De sol i de fang.

Atreveix-te. Come as you are.

diuen

Diuen que hi ha dissabtes que perden les esses i que els sorolls del carrer callen automàticament en tocar el vidre de la finestra. Que, amb el dia ben despert i les hores adormides sobre la catifa, les paraules s'esfilagarsen i els somnis s'estripen. Diuen que és llavors quan pots queixalar la vida amb el cos, amb els ulls, amb la pell. I assaborir-la. Mossec a mossec.

Diuen.

la (in)comoditat de la rutina

La llibertat que no tens es fa encara més evident quan, dins de la presó que avui esdevé casa teva, sents la remor de carrer a l'altra banda del telèfon.

topografies

Em deslliuro de totes les capes de fred i jersei perquè em dibuixin a la pell un mapa de dolors aguts i petits. Torno a casa amb l'itinerari vers el mal de cap totalment esborrat, amb els músculs relaxats, tatuada amb els camins que els ais i els uis han anat solcant en la meva carn mentre passejaven cos amunt, cos avall, enredats entre dits hàbils i experts, abans de desaparèixer. Però aquesta pau és només una treva: torna la batalla contra els peus gelats. Contra el comandament a distància i el petit príncep tacat de varicela. Contra aquesta espera que de vegades sembla que no duu enlloc. Així doncs, em parapeto rere una barricada feta de llibres i entrepans de Nocilla fins que onegi la bandera blanca. Fins que la nit ens ofereixi una pausa necessària. Llavors em deslliuraré altre cop de totes les capes de fred i jersei perquè em dibuixin a la pell un mapa de gemecs aguts i petits. Perquè els teus dits hàbils i experts m'esborrin del cos el rastre de tot aquest enyor.

glaç

Dia gris i dur com la pedra que em mira des del carrer. El fred s'escola entre les seves esquerdes, i els dits i les mans es tornen de gel, com la punta d'aquest nas tan lleig. Que la insensibilitat del glaç no m'arribi al cor. Davant la necessitat, hauré d'aprendre a autoabraçar-me. No vull esdevenir pedra. Ni grisa. Ni dura. Ni freda.

we three are one

Creixent plegats. Un, dos. I tres.

(gràcies per ser-hi)

l'hora del pati

Per fi, la cara amable dels dies. El temps, com fang a les mans. Propietaris d'un grapat d'hores a preu d'or, filarem els minuts per teixir estones de pati d'escola, de plat a taula. De vespres de conversa pausada, de llar de foc.

Per fi, vacances.

tren directo con destino a alguna parte

Voler que els dies passin tan ràpid com el paisatge de la finestra del tren. Arribar a l'estació de la vellesa en un tres i no res, amb un sentiment confortable a l'estómac i al cap, amb tota la tendresa dibuixada al rostre, amb totes les carícies a les mans. Així podria acompanyar les àvies amb què em creuo cada matí, camí de plaça. Amb el carro de la compra, pantaló negre, cabell blanc. I el darrer model de Nike Air que ha sortit al mercat.

enlairar-se

Estem condemnats, sense remei, a assemblar-nos, en major o menor percentatge, als nostres pares i mares. No podem lluitar contra les lleis de Mendel, contra el destí que està escrit al nostre codi genètic. Ni contra el costum que imposa la convivència de tants anys sota el mateix sostre. Atrapada en aquest cos, en aquest caràcter, en aquesta actitud vital, em pregunto com es fa per llevar àncores i salpar. Per deixar anar llast i enlairar-se. Per trencar tots aquests lligams que, tard o d'hora, sempre acaben obligant-te a tornar a port.

incoming call

Hoy sólo quiero recibir llamadas de las buenas noticias. Que las malas se queden sin línea, sin cobertura. Sólo quiero pensarte para que no te olvides de dar de comer a mis mariposas. Esconderme para que no me encuentren ni los años que acechan a la vuelta de la esquina ni las patas de gallo. Hoy me apetece cenar todas las palabras que no me dirás esta noche, y que se enreden en esta hambre de ti que tengo. No sé por qué, pero hoy te quiero en silencio. Prefiero escuchar tus miradas.

mil i una nits

Els genis ens esperen dins de llànties que ja no ho són. Així que freguem l'ampolla per invocar l'esperit del vi i que ens perfumi lleugerament els sentits amb els vapors de l'alcohol. Freguem els cossos, l'un amb l'altre, amb fruïció, per arrencar-ne la rutina i el cansament i despertar el desig que dorm sota la pell. Podem esdevenir aladins una nit qualsevol. I encara ens en quedaran mil.