diuen

Diuen que hi ha dissabtes que perden les esses i que els sorolls del carrer callen automàticament en tocar el vidre de la finestra. Que, amb el dia ben despert i les hores adormides sobre la catifa, les paraules s'esfilagarsen i els somnis s'estripen. Diuen que és llavors quan pots queixalar la vida amb el cos, amb els ulls, amb la pell. I assaborir-la. Mossec a mossec.

Diuen.